trabajo valenciano

Era un matí que pareixia que iva a ser igual que totes però no va ser així, va ser un matí en la qual va començar una xicoteta historia.El dia anterior em van ficar en un grup de wassap en la qual estaven alguns dels meus companys de classe, no em va paréixer rar asta que vaig veure el nom del grup "equipo de futbol A", pregunte de que era el grup i em van respondre que en l'institut han fet un torneig de futbol i que m'havien apuntat amb ells, m'espante un poc la idea ja que el futbol no és un esport que se'm de bé però jugant de porter no se'm donava tan malament, el partit era dins de quatre dies. En eixe mateix moment vaig estar preguntant a amics qui em podia deixar uns guants de porter, per sort un company de l'equip del torneig me'ls va poder deixar.

Arribe el dia del primer partit, estava nerviós perquè cap a molt de temps que no jugava de porter i no volia que em marcaren per orejadas, l'equip que ens toque eren de segon de batxillerat i estàvem quelcom espantats perquè nosaltres som de quart de l'ESO. El meu equip guanye el partit 2-0, va ser una gran alegria perquè no em van marcar cap gol i les poques parades que em vaig fer no van estar malament.

Al dia següent teníem l'altre partit, en este partit no vaig poder assistir en la primera part perquè estava en un examen de matemàtiques i era mes important que el partit, vam perdre 2-0 perquè es va haver de posar un company de defensa, per sort un equip abandó el torneig i vam poder passar de fase.

Ja estàvem en séel meu finals, el partit es jugava en el pati principal, no com els altres que van ser en un pati que estava mig amagat, en este partit estava molt nerviós perquè era una altra classe de segon de batxillerat i estava tot l'institut de publique, en este partit els meus companys no tenien molta esperança a guanyar, jo des del principi confiava en el meu equip i li animava tota l'estona, vaig haver de donar tot de mon perquè arribaven molt a porteria, per sort marquem el primer gol, no ho vaig veure veure molt bé perquè estava quelcom lluny, eixe gol ens anime a tots perquè véiem que podíem guanyar, en una de les arribades de l'altre equip em quede mà a mà amb el davanter, no pot fer molt i em marc un gol, es que vaig poder haver-ho fet millor però no em desanime, el partit acabe i passem a penals.

Els penals no se'm donen bé i estava molt nerviós perquè estava tot l'institut mirant, veia moltes cares conegudes animant-me i dient que jo podia, el meu equip em va dir que si perdíem que no passa res que l'havia fet molt bé i que confiaven en el meu. El porter de l'altre equip és porter en una lliga de handbol, era molt bo i estava acostumat no com jo, inclús sabent això no em vaig rendir i em vaig esforçar tot el que vaig poder, vaig aconseguir parar dos penals i l'altre porter u, però inclús quedava un xute del meu equip que decidia qui guanyava. El professor d'Educació Física ens quito el baló abans de xutar perquè ho necessitava per a fer classe i no ens deix xutar, òbviament ens cabregem molt i ens va dir que ho tirem a sort, cara o creu.

Eixa idea no ens gust perquè tot el nostre esforç no va valdre per a res ja que una moneda iva a decidir qui era el guanyador del torneig perquè l'equip que pas a la final abandó sense saber la causa. Ens va costar prendre una decisió que fer però al final mon capità va triar cara i es llance la moenda. Tots els meus companys em van felicitar pel partit tan bo que havia fet, i que havia igualat a l'altre porter i això era quelcom molt difícil, companys que no em parlava amb ells per uns problemes del passat per eixe dia van deixar arrere els problemes i van vindre a felicitar-me. No m'assabente molt bé si havíem guanyat o perdut perquè estaven tots i no podia veure, em doní compte que mon capità es pueso content i emepezo a cridar "SOMOS CAMPEONES",

em quede per un segon en xoc, vi corrent a mon i em va dir que havíem guanyat, com és lògic m'alegre molt però no per la victòria si no perquè des del principi no ens havíem rendit i havíem donat